"If, as we believe, the history of languages is the history of the construction of an ideal artefact that permits a specific interpretation of the linguistic reality and helps to approve and assimilate a certain zone of diversity, enabling the accumulation of collective historical knowledge and making us identify it with a social community and a territory, then it must be agreed that languages are extremely complex entities. The new linguistic diversity that cultural globalisation and recent population movements have installed in most traditional linguistic territories has probably put the ideology of the national language into a state of crisis and, as a consequence, has made the ancient, intrinsic diversity of all languages visible, at least to the extent that this is still possible. Nowadays, then, the old linguistic diversity of dialects, of parlances, of local lexicons and the cultural forms that are reflected in these, of varieties and previously unsuccessful linguistic entities has been given a new opportunity in a world where the cohesion of societies and the welfare of citizens must be guaranteed using all available means. Looked at this way, the intricacy of languages may even open up an opportunity for local economic and social development"--.

• The Intricacy of Languages
• Editorial page
• Title page
• Copyright page
• Table of contents
• Editorial note
• Language intricacy: An issue of multi scalarity and feedback loop
  • References
• Part 1. Theoretical aspects of the intricacy of languages
• Language globalization ‘versus’ inner language diversity? An outline of one scalable terminological algorithm
  • Acknowledgements
  • References
• La complexité dans les relations de langues collatérales: Un locus intégratif pour une (socio)linguistique des langues
  • 1. Quelle science du langage inclusive pour embrasser la complexité?
  • 2. Le rôle de la sociolinguistique
  • 3. Nommer les langues, créer les langues
  • 4. Normes et idéologies
  • 5. Contacts et mélanges
  • 6. Pratiques langagières et langues: Une tension constitutive
  • 7. La variété basse de diglossie
  • 8. Zones floues, domaines d’indistinction
  • 9. Les langues collatérales
  • 10. Un espace difficile à saisir
  • 11. Comment on construit des langues séparées
  • 12. Les jugements de valeur et leurs enjeux
  • 13. La distance représentée, le rôle de la “conscience” ou idéologie
  • 14. Un espace de synergie
  • 15. Schisme et synergie
  • 16. Pour la langue complexe
  • Références bibliographiques
• The persistence of ‘old language’ and the structuring of language communities
  • References
• The lowest common denominator as a factor in the formation of Modern Hebrew phonology
  • 1. Introduction
  • 2. Vowels
  • 3. Consonants
    • 3.1 Pharyngeal consonants
    • 3.2 Glottal consonants
    • 3.3 Emphatic Consonants
    • 3.4 The glide ‘w’
    • 3.5 The Spirantization Rule (BeGeD KeFeT)
    • 3.6 Rhoric
    • 3.7 New consonants
    • 3.8 Conclusion
  • 4. Stress
  • 5. Consonant clusters
  • 6. Gemination
  • 7. Discussion
  • References
• Contribuciones de Joan Coromines y Jakob Jud a la dialectología de las lenguas románicas
  • 1. Introducción
  • 2. Jud en el contexto de la geografía lingüística
  • 3. La encuesta lingüística como método de investigación
  • 4. Conclusiones
  • Referencias bibliográficas
• Lingue e culture locali nei processi contemporanei di patrimonializzazione e di costruzione identitaria
  • 1.
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • Riferimenti bibliografici
• La linguistica dello sviluppo sociale: Motivazioni, strumenti, terminologia
  • Introduzione
    • Vaste programme
  • 1. Perché la linguistica dello sviluppo sociale?
    • 1.1 Prima insoddisfazione: La separazione tra linguistica e sociolinguistica e la migrazione dalle scienze sociali alle scienze naturali
      • 1.1.1 Una proiezione: Idea di lingua, idea di società
      • 1.1.2 Una mistificazione: La migrazione dalle scienze sociali alle scienze naturali
    • 1.2 Seconda insoddisfazione: Il ruolo sempre più ancillare delle scienze del linguaggio
    • 1.3 Terza insoddisfazione: La scarsa considerazione della lingua come fattore di benessere o disagio, tanto individuale quanto collettivo
    • 1.4 Quarta insoddisfazione: La disarmonia di leggi e politiche linguistiche e la confusione terminologica
    • 1.5 Quinta insoddisfazione: La regressione della diversità linguistica nelle istituzioni
    • 1.6 Sintesi: Dalle criticità agli obiettivi della LDS
  • 2. Costruire la linguistica dello sviluppo sociale
    • 2.1 Prima spazializzazione antropolinguistica: Il corpo umano come architettura fisico-simbolica primaria
    • 2.2 Seconda spazializzazione antropolinguistica: Il soggetto come campo e territorio di relazioni
    • 2.3 Terza spazializzazione antropolinguistica: Il soggetto relazionale nello sviluppo temporale
    • 2.4 Quarta spazializzazione antropolinguistica: Le configurazioni relazionali
    • 2.5 Quinta spazializzazione antropolinguistica: Dalle configurazioni relazionali alle configurazioni socio-territoriali
    • 2.6 Sesta spazializzazione antropolinguistica: La parola odologica
    • 2.7 Settima spazializzazione antropolinguistica: La parola resiliente
  • Conclusioni
  • Riferimenti bibliografici
• Part 2. The languages of Europe, among standard and variation
• Complexité du continuum dialectal carélo-vepse
  • 1. Complexité sociolinguistique
    • 1.1 Le continuum dialectal carélo-vepse
    • 1.2 Le renouveau sociolinguistique ou la revitalisation des langues fenniques de Russie
    • 1.3 Livvi et lude
    • 1.4 Modélisation de la complexité sociolinguistique
  • 2. Complexité structurale
  • 3. Conclusion
  • Références bibliographiques
• The lexicon of the Lithuanian language in the 17–19th centuries
  • 1. Introduction
  • 2. Variations of the Lithuanian script
    • 2.1 Western variation
    • 2.2 Eastern variation
  • 3. Lexicographic works
  • 4. Standardisation of the lexicon
    • 4.1 Names of persons
    • 4.2 Names of plants and animals
    • 4.3 Natural phenomena and objects
    • 4.4 Domestic realia, items, environment
    • 4.5 Abstractions
    • 4.6 Changed meanings
  • 5. Conclusions
  • Sources
  • References
• L’estandardització del gaèlic escocès: L’aplicació del model de Haugen
  • 1. Introducció
  • 2. L’estandardització del gaèlic escocès: Un procés implícit
    • 2.1 El procés d’estandardització lingüística: El model d’Einar Haugen (1983)
    • 2.2 El procés de selecció
    • 2.3 El procés de codificació
      • 2.3.1 Grafització
      • 2.3.2 Gramatització
      • 2.3.3 Lexicalització
    • 2.4 Els processos d’implementació i elaboració
      • 2.4.1 La implementació del gaèlic escocès
      • 2.4.2 L’elaboració del gaèlic escocès
  • 3. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques
• La construcción del estándar vasco vizcaíno del s. XIX: Los comienzos
  • 1. Introducción
  • 2. Breve historia de la literatura vasca peninsular
  • 3. Historia de los sermones
  • 4. Literatura vasca y sermonarios
  • 5. Sobre el ‘Sermonario doctrinal’
  • 6. Conclusiones
  • Expresiones de gratitud
  • Referencias bibliográficas
• The standardization of Chinese: A process run alongside Catalan for a century?
  • 1. Introduction
  • 2. The process of language standardization: Terminology and basic concepts
  • 3. Ethnic and linguistic diversity in China: Chinese and non-Chinese languages
  • 4. From the Empire to the Republic: The first and genuine Chinese Cultural Revolution: ‘The May Fourth Movement (1919)’
    • 4.1 A common goal reached along divergent paths: Chen Duxiu and Hu Shi
    • 4.2 The three-fold reform in the People’s Republic: Between Mao and Zhou
      • 4.2.1 From the Old Mandarin to the Modern ‘Putonghua’: Standard Chinese
      • 4.2.2 The Romanization of Chinese and the simplification of characters
  • 5. Is it possible to draw a parallel between the respective processes of language standardization at the two ends of Eurasia?
  • 6. Conclusions
  • Acknowledgements
  • References16
    • Appendix I. A short chronology of China in the 20th century
    • Appendix II. A short chronology of the Catalan speaking areas in the 20th century
• Strategies for conservation of a minority language: Between convergence and hybridization
  • 1. Introduction
  • 2. The research
  • 3. The linguistic analysis: Some aspects of language contact
    • 3.1 Phonetic and phonological aspects
    • 3.2 Morphological and lexical aspects
  • 4. Conclusions
  • Acknowledgements
  • References
• Per a un tractament integrat de llengües en el context escolar de les parles valencianes de base castellano-aragonesa i murciana
  • 1. Ensenyament del valencià i integració de llengües en les comarques valencianes de parla castellana
    • 1.1 Valencià i castellà a les comarques valencianes de parla castellana
    • 1.2 El Tractament Integrat de Llengües
    • 1.3 Metodologia de la recerca
  • 2. L’ensenyament de llengües en les comarques valencianes de parla castellana
    • 2.1 Un present que evoca el passat
    • 2.2 Entre l’oblit i el desinterés per la parla local
  • 3. Els elements de la parla no normativa com a objectes ensenyables
  • 4. El prejudici de ‘parlar malament’
  • 5. L’ensenyament de llengües, des de la parla cap a la norma
  • 6. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques
• Part 3. Tensions and internal diversity in the Catalan language
• La variació lectal del català en l’era de la societat xarxa: Notes per a un debat
  • 1. Preliminars
  • 2. Variació diatòpica i diacronia lingüística
  • 3. Convergències i divergències conceptuals entre dialectologia i història de la llengua
    • 3.1 La relació amb l’espai i el temps
    • 3.2 L’objecte d’estudi
    • 3.3 Els materials per a l’estudi
  • 4. Disparitat metodològica
  • 5. Implicacions ideològiques
  • 6. Confluències i integracions
  • 7. Aproximacions cap a la síntesi
  • 8. Revisió conceptual, reorientació metodològica
  • 9. Uns altres valors ideològics
  • 10. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques
• La perspectiva diastràtica en la ‘Gramàtica de la llengua catalana. descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica’ (1994), d’Antoni M. Badia i Margarit
  • 1. El terme ‘diastràtic’ en Badia (1994) per a referir-se a la variació funcional
  • 2. Les fonts de Badia (1994) pel que fa a la variació funcional
    • 2.1 Estudis gramaticals rellevants en la història de la lingüística segons Badia
    • 2.2 La “Guia bibliogràfica” de Badia (1994)
    • 2.3 La “Bibliografia complementària” de Badia (1994)
    • 2.4 Altra bibliografia esmentada per Badia en altres textos
  • 3. La variació en altres textos de Badia
  • 4. L’establiment del concepte de ‘diastratia’ en la lingüística estructuralista
  • 5. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques
• La distribució funcional de variants en la ‘Gramàtica de la llengua catalana. descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica’ (1994), d’Antoni M. Badia i Margarit
  • 1. Introducció
  • 2. Buidatge i classificació
    • 2.1 Fonètica
    • 2.2 Morfologia
    • 2.3 Sintaxi
  • 3. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques
• Fabra i la segona flexió verbal en català
  • 1. Introducció
  • 2. Deducció de les flexions que tenim i del model de cada una: Formes irregulars
  • 3. La segona flexió verbal: De no tindre model a tindre’n
    • 3.1 Emmarcament de la segona flexió
    • 3.2 La naturalesa enigmàtica de la segona flexió verbal
    • 3.3 Síntesi de la segona flexió
  • 4. La segona flexió verbal en autors del segle XIX: Ben orientats
  • 5. L’actuació de Fabra davant de la regularització de la segona flexió verbal
    • 5.1 Fabra: Absència de teoria i absència d’estructures
    • 5.2 Fabra i els infinitius de la segona flexió
    • 5.3 Fabra i els gerundis de la segona flexió
  • 6. Conclusions: Sense teoria i sense estudiar l’evolució, ¿podem comprendre el present?
  • Referències bibliogràfiques
• Processos de canvi en les combinacions de clítics pronominals a la Franja
  • 1. Introducció
  • 2. Corpus
  • 3. Metodologia
  • 4. Resultats
  • 5. Conclusions
  • Agraïments
  • Referències bibliogràfiques
• Renunciar als trets lingüístics propis: “Per a Lleida ja ‘no’ està bé”
  • 1. Introducció
  • 2. L’origen del problema
  • 3. La qüestió de la catalanitat
  • 4. La veu dels especialistes
  • 5. Visibilització actual del nord-occidental
  • 6. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques
• La presència del tortosí al ‘Telenotícies comarques Tarragona’ de TV3
  • 1. Introducció
  • 2. Corpus d’estudi
  • 3. Metodologia
  • 4. Anàlisi de les dades
    • 4.1 Manteniment de les formes occidentals
    • 4.2 Convivència de trets occidentals i orientals
    • 4.3 Abdicació de trets genuïns i adopció de variants orientals
  • 5. Conclusions
  • Referències bibliogràfiques
• “La nostra llengua” i altres circumloquis com a recurs per a evitar el nom de la llengua catalana al País Valencià (1858–1906)
  • 1. Introducció
  • 2. Escriptors i erudits que van emprar circumloquis sistemàticament
    • 2.1 Blai Bellver i Tomàs
    • 2.2 Fèlix Pizcueta i Gallel
    • 2.3 Faustí Barberà i Martí
  • 3. Escriptors i erudits que van emprar circumloquis puntualment
    • 3.1 Josep d’Orga i Pinyana
    • 3.2 Vicent Boix i Ricarte
    • 3.3 Jacint Labaila i González
    • 3.4 Teodor Llorente i Olivares
    • 3.5 Josep Bodria i Roig
    • 3.6 Francesc Vilanova i Pizcueta
  • 4. Conclusions
  • Bibliografia
• Geosinonímia o preferència lèxica: Entre la història i la consolidació d’un estàndard
  • 1. Introducció
  • 2. Descripció històrica dels verbs
    • 2.1 Apegar
    • 2.2 Aferrar
    • 2.3 Enganxar
  • 3. Efectes de la normativització i de la posterior estandardització en la llengua escrita
  • 4. Conclusions
  • Agraïments
  • Referències bibliogràfiques
• El ‘Diccionari normatiu valencià’ (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: Una contribució al benestar lingüístic dels valencians
  • 1. Unes notes personals
  • 2. Cap a la resolució del conflicte lingüístic valencià
  • 3. Qüestió de noms
  • 4. Un diccionari del segle XXI
  • 5. El marc legal i els criteris d’elaboració del DNV
  • 6. Uns quants exemples de recuperacions i de prioritzacions
  • 7. Fonts lexicogràfiques i literàries d’un centenar d’innovacions del DNV
  • 8. Documentació antiga i moderna de cinc innovacions lèxiques del DNV
    • 8.1
    • 8.2
    • 8.3
    • 8.4
    • 8.5
  • 9. Justificació de dos innovacions morfològiques del DNV
    • 9.1 La preposició composta ‘com a’ amb valor comparatiu en el DNV
    • 9.2 Els derivats en -ximent en el DNV
  • 10. Un diccionari per a contribuir al benestar lingüístic dels valencians
  • Referències bibliogràfiques
• Subject index